Imagina que somnies

Imagina que somnies. Sé que costa, però intenta-ho. Imagina que somnies, amb l’adés, amb aquell dia que la lluna tant brillava, per primera vegada amb llum pròpia. Abans que inauguressin el recinte residencial, i més encara de l’accident. Què hi veus? En fa molts, d’anys, que jo no somnio. Primer fou l’insomni; tothom es trobà així, foren nits llargues les quals ningú podia dormir. Ens deien que no res succeïa. Després començaren a receptar pastilles, però els seus efectes eren estranys. Amb elles no dormies bé, més aviat desconnectaves; te’n prenies una i l’endemà et desvetllaves com si haguessis dormit quinze hores després d’haver estat carregant rocs per ací i per allà, aquí, a la Terra; malgrat tot no dormies del cert. Ens n’adonàrem, encara que d’altres no van donar-hi més importància. Era normal, ens digueren, aleshores molts pensaren que havia de ser-ho, de normal. Tu saps bé de què et parlo, eres jove però vas patir-ne les conseqüències més que ningú. Tenies un tarannà d’artista. Sí que el tenies, d’artista, vull dir. Durant els dies d’insomni vas anar-te tornant callat. Les pastilles no te les volies prendre, fins les escopies quan no miràvem, però a la llarga vam aconseguir que te les prenguessis. Hauríem d’haver fet el mateix que tu.

Digues, què hi veus? Suposo que el mateix que la resta quan intentem d’imaginar que somniem amb aquell dia: la lluna espitllant al cel, cobrint la cara fosca de la Terra d’una brillantor gris, quasi bé indiferent a la vida; persones miraven cap al cel; una veu que es repetia constantment, els anunciava l’obertura de noves fronteres. Sí, aquella veu no deixava de córrer, només havies d’obrir un jornal per a que la gravació comencés a reproduir-se, allà mateix, a qualsevol pàgina que obrissis. Ni tan sols podies silenciar-lo, l’anunci vull dir, i molt menys aturar-lo; no vulguis saber com era la resta. Alguns han assolit el somni darrerament; diuen que pots exercitar-lo, que després de molt imaginar-s’ho van acabar somniant mentre dormien. Altres mai van deixar de fer-ho, ni tan sols després que la nit s’enfosquís. Digues, si ets un d’ells. Digues si pots somniar. Jo mai he pogut, des d’aleshores, ja ho saps.

Molta gent fugí de les ciutats; pensaren que l’únic problema era la radiació emesa pels aparells que posseíem; van buscar erms indrets, malgrat tot el seu problema es trobava arreu. Al capdavall de tot plegat van embogir, ells. D’altres intentaren emigrar a la lluna, però no van ser acceptats: allà no hi tenien cabuda els desgraciats. Després ho agrairien, o potser haurien acabat preferint morir, ells. Els que restàrem ens resignàrem a la vida. Aleshores tu, ja no recordaves gaire d’adés; ja havies canviat, encara que sempre he volgut pensar que arribaria el dia que trobaries el teu camí. Per a mi, tanmateix, mai no hi ha hagut esperança. La vellesa, a més, m’empeny fins la porta de sortida.

Digues què hi veus. M’agradaria que em diguessis que no necessites imaginar-t’ho, que ja pots somniar, que només necessites fer l’intent de recordar amb què vas somniar anit, l’anit passada, o fa dues setmanes, en qualsevol cas. Potser, després, agafaries un llapis i esbossaries el teu somni en un tros de paper. No n’hi ha hagut gaires, de dibuixants, des d’aleshores. O potser et posaries a escriure. Tampoc no n’hi ha hagut gaires, d’escriptors. Tot allò que hem fet, la majoria, des d’aleshores ha estat treballar en oficines; no trobàvem una altra manera de guanyar-nos la vida. Tu encara pots desfer-te’n d’això. Quasi bé tots aquells que han assolit somniar són de la teva generació. Intenta-ho i digues què hi veus.  

Aquest relat ha estat traduït al català per Francesc Arriaza i Merigó.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s